17 de novembre de 2007
Projecte

Antecedents

El 13 de novembre de 1985 un allau va arrassar totalment la població d’Armero, la segona ciutat en importància del Departament del Tolima, a Colòmbia.

La memòria, els records, les angoixes, les passions, els referents, els imaginaris, les històries individuals, familiars i col·lectives de tots els seus habitants van ser borrades pel desgel del Volcà Arenas, així com les prop de 25.000 víctimes.

Els serveis d’auxili , els organismes internacionals i el govern Colombia van treballar intensament reubicant els supervivents, les seves famílies i els damnificats principalment en dues poblacions properes: Guayabal i Lérida.

El govern colombià va declarar la zona com a monument nacional i parc. Després la sala constitucional va declarar aquest decret com no aplicable. Els supervivents i familiars, per tal de poder-ne fer el dol, construiren tombes simbòliques sobre les restes de les runes de les cases.

Cada any, el dia de l’aniversari de la tragèdia d’Armero, els armerites es reuniexen en aquell lloc, anomenat camposanto, per tal de rememorar i recordar allò que fou el seu poble. Flors on hi havien cases, epitafis i lamentacions pel record d’un espai que fou devastat, avui en dia inexistent.

“Yo era de Armero” expliquen aquells que van perdre el seu lloc d’origen, que fa 20 anys van quedar sense el seu referent. Queda, però, una pregunta per respondre, que cada cop resona amb més força: Com era Armero, sense carrers, sense referents o runes i sense savis vells que expliquin històries?

Com es pot recuperar i permetre l’exercici de la memòria per als supervivents?

Com es pot evitar o disminuir l’efecte de catàstrofes d’aquesta magnitud?

Com integrar la memòria en un projecte que miri cap al futur?

En aquests casos, seria propi remetre’s a la memòria oral, documents històrics, arxius o biblioteques. Quan tot ha desaparegut, com es reconstrueix la memòria per tal d’alimentar les nostres formes de construir el present i de transmetre aquestes experiències a les generacions futures ?

Aquesta qüestió té resposta 20 anys després:un projecte internacional d’Homenatge, Conscienciació, Recuperació de Memòria i Revalorització i Interpretació de l’entorn.

Como diu Régis Debray, “la imatge és més efectiva que la paraula escrita”. En aquest cas: la imatge fa menys mal que l’oblit. Els armerites tenen ganes de recordar i restablir la memòria. Sense cap explicació, a Armero la vida va quedar sense concloure... El present projecte aporta diferents fòrmules d’evocació per combatre l’oblit.